cardellach on Instagram

Mr. Bee

• Biologist • Botany | Bees | Mountain La Garriga (BARCELONA) My souls @taocardellach [email protected]

Similar users See full size profile picture

Report inappropriate content

@cardellach photos and videos

Diari: Vam arribar just, a les 16.38h. Les canyes feia estona que eren a primera fila per contemplar l'espectacle. Els hi deuria agradar molt, tant o més que a mi, doncs no van parar d'aplaudir, fins i tot després que el sol hagués anat a dormir. at Delta de l'Ebre

13

Hem vist el vent endur-se el temps, el sol pintar els arrossars de tons de foc, blaus i daurats Hem vist grans estols d'estornells, però sobretot, l'hem ben xalat. #whpnaturallight at Parc Natural del Delta de l'Ebre

18

Estant entre dues aigües em sento aire. L'aigua que és vent m'estira cap al cel. L'aigua que és terra m'atrau cap a l'infern. Em trenco en tants bocins que em torno àtoms, àtoms volàtils penetradors de ments.

8

El Ginkgo biloba es la única especie viva de su división taxonómica dentro del regno de las plantas. Este árbol apareció hace unos 270 millones de años en la China y por eso se le considera un fósil viviente, actualmente se usa como ornamental. Sus hojas tienen propiedades medicinales, sobretodo para la memoria, y su forma es muy característica. Tienen dos lóbulos que se estrechan en el pecíolo, de aquí su nombre "biloba", dos lóbulos, y en otoño viran de un verde intenso a un amarillo radiante pasando por tonos intermedios, unos colores perfectos para ser pintados con acuarela.

51

Vull ser com l'aigua en moviment, sense estancar-me, que sempre tingui amor corrent. Vull ser llavor fèrtil i emergent, sense fer arrels, deixar-me portar pel vent. Vull ser salvatge com l'ocell mai engabiat, poder morir de vell. Sento la sang inquieta com se'm mou, que si no fos presa del meu cos estaria fent la volta al món. Sento la ment i els pensaments que volen calma en tot moment. Em sento perdut en un sender traçat que no té pèrdua. Són els passos del meu destí, que sóc jo qui ha de seguir sense esperar cap més fi que fer camí.

15

El aire libre corre entre mis pensamientos encerrados en un craneo sin capacidad para tantas ideas. La presión de este pensar me hace hacer cosas sin parar. Me obliga a ir en busca del surgir de este aire libre. Un aire fresco de montaña y cálido de amor. Un aire que trae virtudes sin pedir. Un aire que te quiere hacer vivir, sentir que sin alas puedes volar en su interior. at Pallars Sobirà

11

Amb els anys he après que aquell moment que estàs veient només el podràs captar una vegada. Al sortir amb la càmera, m'obligo a parar quan les fotos se m'enquadren a la retina. Si no ho faig, per mandra o pel típic pensament de "ja la faré més tard", se'm produeix un malestar mental que amb els minuts passa a ser visceral. Per això m'agrada anar amb gent que ho comparteixi o almenys m'entengui quan m'aturo aquests instants. El dia de la foto va ser un constant d'aquests moments. at Villar-D'Arène, Provence-Alpes-Cote D'Azur, France

23

Abrir la puerta, verlo todo lleno de luz y preguntarse de dónde viene este blanco si la nieve es agua y el agua no tiene color. Pues resulta que los copos de nieve, que son cristales de agua congelada, según se van acumulando atrapan aire. Este aire refleja y dispersa la luz en todas direcciones que al llegar a nuestro sistema visual forma el blanco. Para entenderlo mejor. Nosotros percibimos ondas lumínicas y un color es la percepción de la onda que no ha absorbido el objecto que vemos. Es decir cuando vemos una hoja verde es porque la hoja absorbe todos los colores menos el verde, que rebota y penetra en nuestra retina. De esta manera el blanco es la suma de todos los colores del espectro lumínico visible (arco iris) y el negro es la absencia de luz reflectida. at Les Écrins

15

"Una cosa es más bella que otra porque facilita la contemplación objetiva, la fomenta y hasta obliga a ella. Luego la clasificamos de muy bella. Esto ocurriría por una parte cuando una cosa individual expresa de forma pura la idea de su especie por medio de una proporción de sus partes sumamente clara, netamente definida y plenamente significativa" A. Schopenhauer La foto està feta des del cotxe en ruta at Les Écrins

14

Trepitjant el blanc verge i passant la mà pel fred, deixes un rastre que no saps quan durarà. És aquest l'objectiu de la vida, establir marques que algú recordi d'aquí uns anys per ser inmortal? El so de les volves que cauen sobre les seves germanes no em deixa pensar en la resposta. Com un isard que no es preocupa de les seves petjades, que per no caure daltabaix només mira els seus propers passos, segueixo buscant un camí per la neu i apretant boles de fred per sentir-me viu. at Les Écrins

13

at Ribera de Cardós

17

Aquell color eteri que em deixa sense alè, li agrada que l'esperi fent-se valer. Ve de la llum que marxa marcant de porpra la neu dels pics amb el seu bes. És llum que et calma, que t'ensordeix. #whpseasonal at Les Écrins

15

El alerce (Larix decidua) es la única especie de conífera europea que pierde sus hojas en otoño. Antes de que alfombren el suelo, cuando llega el frío, el árbol absorbe los nutrientes de sus agujas que se tiñen de un color anaranjado. Entonces el bosque se pinta de tonos cálidos que contrastan con los blancos de la niebla matinal. Podemos contemplar esta belleza visual solo en las montañas de Europa central, en los Alpes y los Cárpatos. at Parc Naturel des Ecrins

27

M'he sentit viu. Com un ocell de ploma jove que vol sortir del niu. Com una volva que mai vol fondre's. Gràcies. at Parc Naturel des Ecrins

41

"El hombre vulgar no busca más que su camino y, en todo caso, cualquier cosa que en alguna ocasión pudiera convertirse en su camino... No pierde el tiempo examinando la vida misma en cuanto tal. Con lo que este no sería capaz de una consideración desinteresada, lo que constituye la mera contemplación. En el hombre genial habría una clara preponderancia del conocimiento sobre el querer, pues él es un sujeto depurado de voluntad, y sería capaz de detenerse en la consideración de la vida misma aspirando a conocer la idea de cada cosa y no sus relaciones con otras cosas. Con ello desatiende con frecuencia la consideración de su propio camino en la vida, por lo que la mayoría de las veces la recorre con bastante torpeza" A. Schopenhauer at Pica d'Estats

20

Quan el teu vent bufa tant fort que aquells que mengen ànimes només poden mirar-te des del lluny. I els mires amb mig ull, amb un d'aquells somriures que s'amaguen sota l'aixella mentre segueixes caminant xiulant-li a l'aire alegre. at Pica d'Estats

26

Vosaltres, que marxeu tant lluny a països remots, heu viatjat pel vostre món? Jo m'hi perdo sovint. He fet cims que no tenen final i els he pujat fins que he vist que el més bonic era al davant i no allà dalt. He travessat pantans infestats de caimans que vists d'aprop no eren més que sargantanes amb més pors que jo. He passat la mà per prats florits de mil colors fets de flors efímeres que fan olor de felicitat. at Pallars Sobirà

30

La llum brillant de l'aigua etèrea i lliure m'ha ennuvolat la ment, he vist el que he volgut veure, i un cop bufat el vent, m'he aturat a seure. Sóc més valent. A reveure. at Pica d'Estats

21
Next »